Documento

 .  Almacenar y compartir todo en un solo lugar.

Revise el documento guardado se envía más y rápida, segura y conveniente. 

Gracias

 aa

Fotos excursió del riu Li

Us deixem unes quantes fotus

Excursió pel riu Li

Aquest matí hem fet un esmorzar a lo grande al Li River Retreat i hem contractat un parell d excursions. La primera l hem fet tot seguit: una excursió amb una barqueta pel riu Li, tot parant per visitar els poblets de Fuli i Lui Gong. El dinar en aquest darrer ens ha costat la friolera de poc mes d un euro per cap. I es q aquesta zona es molt turística pero avui hem trobat poca marabunta, nomes algunes barques com la nostra pero amb turistes xinesos i algun guiri aillat. Fuli tambe estava tranquil ja que els dies de mercat son els acabats en 8, 5 o 2.
Les vistes des de la barqueta valien la pena, i la brisa del riu tambe. Tot plegat molt relaxant, q ja tocava després de l estrés de Shanghai!

PD aquest post va 2 dies tard pq hi volia penjar fotos pero la targeta SD del meu mobil ha murit

Excursión pel riu Li

Aquest matí hem fet un esmorzar a lo grande al Li River Retreat i hem contractat un parell d excursions. La primera l hem fet tot seguit: una excursió amb una barqueta pel riu Li, tot parant per visitar els poblets de Fuli i Lui Gong. El dinar en aquest darrer ens ha costat la friolera de poc mes d un euro per cap. I es q aquesta zona es molt turística pero avui hem trobat poca marabunta, nomes algunes barques com la nostra pero amb turistes xinesos i algun guiri aillat. Fuli tambe estava tranquil ja que els dies de mercat Tot plegat molt relaxant, q ja tocava després de l estrés de Shanghai!  

Qibao

Aquest matí hem estat a Qibao, un barri dels afores de Shanghai (fora del mapa) sense turistes occidentals pero ple de visitants xinesos. Carrerons, bazars, treballadors que dormen i menjars extranys entre petits ponts i canals.

Pudong

Estem a Pudong el barri de gratacels de Shanghai. Flipant com nens!  I aprofitant el Wifi de l Apple store.  Després d haver passat el dia a la tradicional Tongli estem al futur!!!!! I és q Shanghai és contrastos i mes contrastos!

Ni hao!

Marxem cap a Xina!!

Ja tenim les maletes a punt i anem escoltant com el rellotge fa tic tac tot esperant marxar cap a la Xina!!

Aquest mail és més que res una prova, com que des de la Xina no podrem accedir al blog intentarem publicar-hi via mail. Si ens en sortim tindreu notícies nostres. si no... doncs haureu d'esperar a la tornada!

Ni Hao!!!

Tornem a Xina!! Xangai

Recuperem el blog per ajudar-nos a planificar el viatge a Xina i per ajudar si podem a aquells que també l'estiguin preparant. Aquesta vegada no viatgem sols, "ens emportem" l'Helena, en Sergi i l'Alfons!!

Comencem amb el nostre planning a Shangai:

11 AGOST: Arribem a Shanghai a mitja nit: megapell. De l'aeroport contractarem el transfer amb l'hostal (que per cert hem de confirmar) per allò de que començar a donar tombs amb les maletes de matinada per Shangahi... com que no ens motiva massa.

Allotjament a SHANGAI:

Le Tour Traveler's Rest Youth Hostel. És un hostal que té molt bones crítiques i fa realment molt bona pinta. Està reservat (sense pagar, però em cobrarien la primera nit si no ens presentéssim, la reserva es pot anul·lar fins 48h abans). A pagar en arribar 3391 CNY en total (ens surt a 14,6€ persona/nit).

Le Tour Traveler's Rest Youth Hostel.
No 36, Lane 319, Jiaozhou RD, Jingan District. Shanghai, 200040. China
+862162671912 luowenge@gmail.com

Per moure'ns per Shanghai
metro (3 yuans)
bus (2 yuans o 1,5 yuan sense aire acondicionat)
taxi (10 yuans per 3 quilòmetres).

El tren de levitació magnètica (MAGLEV) a l'aeroport: costa 50 yuans el viatge senzill o 80 anada i tornada. Arriba als 436 Km/hora. La línia completa una distància total de 30 quilòmetres entre l'estació de metro de Longyang Road a l'Aeroport Internacional de Pudong, trigant aproximadament 7 minuts i mig a completar el recorregut, el que estableix una velocitat mitjana aproximada de 240 km / h, adquirint la seva velocitat màxima de 431 km / ha aproximadament 3 minuts i mig, a una acceleració i desacceleració bastant uniforme tant a baixes com a altes velocitats d'entre aproximadament 0,7 m/s2 i 0,9 m/s2.

12-13 AGOST: Shanghai

Sembla ser que a Shanghai és de visita obligada:

• Jardins Yuyuan, amb el mercat de Yuyuan, el pont de les 9 voltes i la casa de tè Huxinting.  El Jardí de Yu (en xinès: Yuyuan)Un jardí típic xinès, molt bonic al ple centre de la ciutat (Entrada 30 Yuans) declarat monument nacional. Al voltant hi ha el bazar.
• La Perla d'Orient, la casa on es va fundar el Partit Comunista de la Xina, amb una reproducció en cera dels seus membres fundacionals (que sembla ser que fan bastanta angúnia).
• La Torre Jin Mao. En xinès: Jin Mao lou : L’edifici més alt de la Xina. Val 50 yuans per pujar a dalt de tot.
• El Bund (en xinès "waitan") És el passeig colonial al costat del riu. Ideal per fer fotos del Pudong i els seus gratacels.
• La Concessió Francesa, amb el Parc Fuxiang; els darrers jardins francesos de la Xina.
• La Concessió Internacional.
• Plaça Renmin (plaça del poble). Centre geogràfic de la ciutat. On hi ha també el Museu d'Urbansime (amb una maqueta que reprodueix com és Shanghai, amb els seus 14 milions d'habitants censats i els seus aproximadament 20 de reals). Hi anirem si al Sergi li fa il·lusió.
• Els carrers Nanjing Dong Lu i Nanjing Bei Lu (més coneguts com els carrers de la Pepsi i del Seven Up). Carrer Nanjing (part peatonal) La part peatonal va des de la People’s Square (Metro) fins al Henan Zhonglu (Metro) i llavors té un tros més fins al Bund. La part peatonal està plena de botigues cares i el carrer està sempre ple. Val la pena veure el carrer de nit tot il•luminat.
• Temple del Buda de Jade.

14-15 d' AGOST : EXCRSIONS DES DE SHANGHAI (veure proper post)

16 AGOST Shanghai.

19:50Pudong Airport 22:10 Guilin Airport 260€ (inclòs vol de “tornada” a Beijing i taxes).
A l’aeroport agafar bus o taxi fins Yangshuo.

Moscou, fi del viatge

Finalment hem arribat a Mokba, la capital russa i el desti final del nostre viatge.
Ahir vam fer les visites obligades al Kremlin i la Plaça Roja, a mes de passejar per Arbat street. Avui hem anat a dir adeu a en Lennin, quina por que fa!!!!! i despres hem visitat la Catedral del Crist Salvador, on hi estava fent "missa" el capo gran de l'esglesia ortodoxa a Russia. I per acabar de manera menys guiri, hem anat a dinar a casa la Flora, on la seva mare ens ha preparat un dinar digne dels tsars de Russia!!! i ens ha fet prometre que tornarem i passarem uns dies a Kazan amb la seva familia. Son tan maques que fins i tot ens han empaquetat el sopar per l'avio!! Blinis amb caviar, empanades de carn, pastissets de patata, sopa, pollastre del poble, amanida amb vegetals del poble, te, bombons, dolsos.... tot un banquet!!

Pero aixo ja s'acaba som a Domedodovo a punt d'embarcar.

Adeu!!!!!!!!!!!

 St Basil, a la plaça Roja

museu d'historia, no fa fred a Moscow, noooo!

Catedral de l'Assumpció, al Kremlin

Kazan

Vam deixar Ekaterinburg, en Sergio i l'Elena. Nomes ens van quedar uns deliciosos trossos de pastis de poma que vam menjar per sopar al tren. Un tren governat per una prodvonitsa amb les cames molt peludes, i on compartiem lliteres amb una iaia seria i amb bigoti. Pero era un viatge curt, nomes haviem de passar la nit i de bon mati ens esperava Kazan.

Kazan ens ha encantat. El seu Kremlin es patrimoni de la Unesco, i te una mesquita preciosa amb cupules turquesa. A mes te algunes esglesies ortodoxes amb cupules i una muralla. Prop del kremlin hi vam trobar les carpes del Circ du Solieil, pero ni teniem temps ni diners...
Vam passejar per Bauman ul i vam dinar a una "casa de comidas" molt barata on feien un menjar tradicional tartar molt bo.

I tot el que es bo s'acaba... un passeig pel mercat de la ciutat, obert tot i ser diumenge,  es tot el que teniem temps de fer abans de tornar al tren, aquesta vegada cap a Moscu, desti final del nostre viatge. Snif....

Al tren tornavem a anar amb platzcard pero d'un tren super modern, molt guapo. Compartiem lliteres amb nens, avis, noies... i la Flora. Una noia de Kazan que estudia a Moscow. I que en principi dema ens ensenyara la ciutat.

 mesquita Kul Sharif

Ekaterinburg, capital dels Urals, ultima parada a Asia

Ens trobem a Yekaterinburg, ciutat coneguda per ser l'escenari de l'assassinat del darrer tsar Nicolai II i la seva família, i també per ser el lloc on va estudiar Boris Ieltsin. A part d'aquests grans mèrits a nosaltres ens ha agradat pq hem estat a casa en Sergio i la Yelena. Una parella encantadora i que ens han cuidat molt i molt be. A mes d'aquest parell de la ciutat ens ha encantat: el tulipan negro (no es una pastilla de sabó gegant, es un monument contra la guerra) i pels frikis: el monument al teclat (d'ordinador, no de piano) i el monument als Beatles. Res de tot això surt a la merda de Lonely Planet que tenim. Però els nostres amfitrions ens van marcar una bona ruta pels punts mes entranyables de la ciutat. Es una ciutat gran i molt sovietica, amb Lenins gegants i tota la pesca. Per tant amb pocs edificis històrics.
L'Elena ens ha parlat dels seus records i de com eren les coses a l'epoca de la Unio Sovietica, a mes de ser una excel·lent cuinera i fer-nos uns plats russos bonissims.



Aquesta nit agafem el tren capa Kazan.

Perc ert, vam creuar Sibèria en un tren sense guiris, en platzcard (3a classe) amb moltes dones i nens i algun cràpula. Vam conèixer dues Martinetes, l'Angelica que era la reencarnacio del dimoni en una nena de 5 anys. L'Albina, la única noia de tot el tren que parlava angles. I moltes "senyoras que cruzan Sibèria en pijama". Vem menjar puré de patates com tothom, i salmó fumat com uns gurmets. Va ser divertit, i vem sortir fets uns zorros després de 48 horetes de tren!!

Ens veiem a Kazan.

PD falten les fotos,però aquest cafè internet es el mes lent del mon!!

 :-)

 A casa en Sergio i l'Elena, our awsome hosts!

Tulipa negra

Llac Baikal, Litsvyanka

Ens trobem a Litsvyanka ciudad de vacaciones pels russos. Es diumnge i aixo esta a tope pero es agradable. Estem a la platja!! aquest llac te onades i tot. Per alguna cosa es el mes profund del mon!

familia ortodoxa a Litsvyanka

al llac Baikal

Menjant omul al mercat

relax

 freda

Irkutsk

Vam baixar del tren de les contrabandistes a Irkutsk, la nostra primera parada a Russia. Vam agafar el tramvia cap al centre de la ciutat on vam anar a buscar en Valera, el nostre suposat hoste a Irkutsk i Lisvyanka. Aquest ens va acompanyar a casa l'Olga, on realment ens vem quedar.
Anavem bruuuuts!! i suaaaats!! la dutxa de ca l'Olga va ser increible!

Irkutsk es una ciutat maca, amb cases de fusta i totxo vermell i un riu, l'Angara, que li dona molta vida. Era dissabte i estava ple de gent pel carrer i pel riu. Ens va agradar l'ambient que s'hi respirava. I canviar el xai per peix i caviar vermell va ser simplement genial!

Vam passejar i fer el tafaner entre les cases de fusta. Fins que ens va perseguir un gos. El supervalent Reixach corria com un esperitat i cridava albaalbaaba!!!

Vam canviar de rumb cap a la plasa central, la unica que te un aire sovietic, ja que van enderrocar l'esglesia de l'anunciacio per construir un armatoste d'aquests del govern comunista tant estetics.

I a Irkutsk hi teniem una missio pendent: el Pub Liverpool.

Un bar on els plats de la carta tenen noms de cansons dels Beatles: ens vam demanar un Taxman i un Pleasse pleasse me inmersos en l'ambient i decoracio del local.

la carta

tarda de dissabte amb la catedral de fons

El tren de les contrabandistes

El segon trajecte al transiberia prometia ser com el primer, o aixo pensavem.

Vem compratir el compartiment amb en Kiyoshi Tanakata, un japones de 64 anys molt gracios i molt amable. En Kiyoshi era enginyer en una companyia que feia maquinaria agricola i per la construccio. Quan es va jubilar va convertir el seu hobbie, la jardineria, en la seva nova feina. Ara fa jardins japonesos 8 mesos a l'any, i els altres 4 viatja. Joooo! jo tambe vull!!!!

El segon company era en Pawe, un professor d'angles polones. La veritat es que tots 4 vam conectar molt i es hores de tren van ser molt agradables. Be, per en Kiyoshi que va patir unes cagarrines no tant.

Al cap de poca estona d'estar al tren van entrar unes noies carregades de texans demanant-nos que els guardessim cadascu 5 texans a la seva motxilla. I nosaltres que som bona gent els vam encabir com vam poder.
Hi havia un munt de corredisses i gent amb piles de roba per tot el tren. Mes tard una senyora ens va penjar una casadora texana a cada penjador, sense ni preguntar. Mantes, bolsos, jaquetes, samarretes... elt ren anava ple de mercadera comprada  a Xina per vendre-la a Russia. I abans d'arribar a la frontera s'havia d'amagar tota.

La frontera va suposar que el tren estigues aturat 3o 4 hores i omplir formularis... la sorpresa va ser quan les propies hostesses del tren ens van fer amagar bolsos i tovalloles! ni ens hi vem matar, allo estava ben a la vista! pero va colar. Tot va passar la frontera com si res.

ultimes imatges de Mongolia des del tren

 amb en Kiyoshi i en Pawe

Parrot's night

La nostra arribada a Gurvanbulag Soum, el lloc on haviem de fer el voluntariat va ser si mes no explosiva... Vam marxar del campament nomada amb molta peneta pq hi haviem estat molt be, i vam anar a casa de la Mugii. La Mugii es la mestra d'angles de Gurvanbulag Soum, tot i que d'angles no en sap massa. Te tres fills pero els dos grans estan al campament d'estiu dels seus avis ajudant amb el bestiar, etc. El petit es un torbellino de 3 anys que tot el dia fa coses i riu amb els ulls tancats, i que aviat va ser el nostre millor amic.





La casa de la Mugii esta en un pati on tambe hi ha un ger, al ger normalment hi viu en JR, un oncle de la Mugii que es veu que es el tinent d'alcalde del poble o algo aixi, a mes es el que s'encarrega de la distribucio de la ajuda que envia l'organitzacio de cooperacio que es la mateixa que ens envia a nosaltres. El cas es que en JR (evidentment aquest nom li hm posat nos) distribueix ovelles entre pastors pobres, i pel que hem pogut veure nosaltres tot i ser geoleg la seva feina implica llegir el diari i fumar pitis moltes hores al dia. Per poder-ho fer necessita un xofer, que es el marit de la Mugii.
Despres d'instalarnos a la casa (pobres ells es van encabir tots al ger) vam anar a presentar-nos a l'escola i a l'hospital.
L'hospital consta de dos edificis, un es l'hospital com a tal, amb 4 habitacions (8 llits), un ecograf que dubto que fagin servir, una infermeria, la sala de parts (per urgencies pq les parteres les envien a UB), una cuina i poc mes. L'altre edifici es un ambulatori amb 3 o 4 consultes (la majoria sense camilla), un gimnas i una farmacia.
El cas es que a nosaltres ens van assignar una consulta que en teoria compartiem amb una doctora que mai hi va ser pq tenia molta feina a casa seva...





El primer dia vem passar consulta 3 horetes, amb poquets pacients i mentres l'altre metge (un senyor molt gracios pero que de medicina no en te ni idea!) es rascava la panxa.

En tornar a casa tot semblava normal, vem sopar, mirar el culebron de turno (que miren fins i tot alguns nomades!) i vem jugar amb el nen. Pero ai quan vem anar a dormir!!
En Jordi es va despretar a quarts d'una i allo semblaven les fonts de Montjuic, va deixar uns bons estampats a la cuina i cortines de la nostra nova llar. Per sort es van salvar les estores!!. Vem passar la nit del lloro... i el dia tambe!!! la pobre Mugii flipava... I nosaltres tambe!! heu provat mai de tenir gastroenteritis en unes letrines?

Per sort l'espectacle nomes va durar 24 hores, l'endema ni rastre de febre ni caguetes ni res. Nomes un odi profund al xai... i ens espraven 9 dies de xai non stop!

Passat el nostre turment van comensar les tormentes de debo. L'endema del nostre festival particular ens havien convidat a una celebracio tradicional en la qual es talla els cabells per primera vegada als nens i nenes de 4 anys. Ens interessava moltissim, pero havia de ser tambe a la vegada una bacanal de menjar i beure. Entre aixo i que plovia a bots i barrals la Mugii no ens hi va deixar anar...

Tambe ens vem predre la cursa de cavalls, en qu el fill gran de la Mugii participava i va quedar 7e (de 45). S'ha de dir que estavem una mica mosques, i es q a mes amb la pluja ningu anava a l'hospital!! sort del nen que no ens deixava parar ni un minut!

Transiberia

Ens queden moltes coses per explicar-vos, l'estada i voluntariat a Gurvanbulag Soum, l'hospital, les delicatessen de la carn de xai... no patiu, tot arribara. Pero avui tornem a agafar el transiberia per anar a Irkutsk, la nostra primera parada a Russia, i base per explorar el llac Baikal. Aixi doncs estarem minim un dia mes sense internet.

Ara tenim dues hores per intentar quedar amb en Galaa a UB i donar-li el regal per la Mugii i la seva familia!

Ens veiem a Russia!!

Herders, la vida del pastor

El monocle (es diu aixi el binocle d'un sol ull?) es una eina molt important i molt preuada pel pastor, pq li permet estar sempre a l'aguait del que li passi al maal, el bestiar.

Aquest pal amb el llas a la punta serveix per atrapar els cavalls salvatges per domesticar-los, pero a vegada tambe serveix per pescar alguna ovella descarriada o escollida per acabar a la cassola

De ben joves ja comencen a treballar, hi ha nens que son grans genets!! de fet a les curses de cavalls el genets tenen a vora 11 anys!

Tashi Delek

Acabem d'arribar de la cerimonia matinal del Gandan Monastery. Pel que sembla l'unic monastir budista que va continuar funcionant durant l'era comunista. Hem vist tota la tropa de monjos tibetans del barret groc, en processo i despres la cerimonia dins del temple. No ha estat tant impressionant com la puja de Mirik pero ha estat be. Al centre del temple hi havia tota la saga dels barrets grocs i tuniques granates i darrera de tot hi havia la saga de sandalies de forrest Gump amb mitjons d'hivern (els guiris). L'atac de riure ha estat dificil de reprimir quan entremig de tota patuleia ha entrat ens escena una nana amb sandalies daurades de talo d'agulla i mitjons d'esport adidas: arregla pero informal!!!
Per cert que a UB hi fot una bona rasca!!

Monjos fent-la petar abans de la cerimonia

 Inici de la cerimonia fora del temple

Nomadic life: menjar blanc

La familia nomada de seguida ens va integrar, sobretot els tres que ja coneixeu, I un alter personatge molt important, la iaia. La iaia es la crapula major. A la primavera es va afeitar el cap pq hi ha la creensa que aixo va be per la migranya. Ves que no hi tingui res a veure que te la pressio tant alta que si li acostes un misto explota! I que fuma com una carretera. Aixi de fina te la veu… pero no penseu que es cap obstacle per cantar, no. La paia fum uns refilets!! Pero va ser la nostra gran amiga. Ens explicava moltes coses, totes en mongol, un idioma que evidentment dominem a la perfeccio… Pero si que vam entendre els 5 passos del menjar blanc. I es que la vida al campament, sobretot a l’estiu esta molt relacionada amb l’elaboracio de productes lactics.

El primer dia vam tastar l’airag, la cervesa mongol de llet d’euga que nomes s’elabora als campaments d’estiu dels nomades durant un mes cada any. Per fer-ne cal una mica d’airag vell I molta llet d’euga. I s’ha de remenar energicament Durant 2-3 hores I despres deixar reposar. Per cert, sabieu que les eugues s’han de munyir cada dues hores? Una feinada!!

munyint eugues per fer airag

Amb la llet de vaca es fa tot un process que es divideix en 5 passes:

1. La primera la vem aprendre ja la primera nit. Havent sopat, vam posar una caldera de llet a l'estufa de llenya i la vem fer bullir. La noia la anava remenant com si fos un rom cremat amb un cullerot, i aixi anava fent escuma. Aixo va durar potser una horeta. Despres la vam deixar reposar tota la nit. I per esmorzar, tatxan!! ja teniem l' oroom, el primer producte lactic. Es una mena de tel de la llet molt gruixut i cremos que se suca a una mena de pans i s'hi posa sucre per sobre. Es pren per esmorzar acompanyat del te mongol, que es pren ben salat i amb llet. "Buenu", l'esmorzar mongol no esta malament!

els ingredients de l'esmorzar: oroom, sucre, te i les pastes

 El nostre ger, factoria de menjar blanc

 Elaboracio casolana de vodka mongol, destilat de llet de vaca a l'estufa de llenya del ger. I mentres va destilant, la bona mestressa de casa va tallant la carn de cabra per fer els booz per dinar.


...

Tallant l'arul

preparant els talls per posar-los a assecar al sol al sostre del ger

L'aruul es una mena de formatge molt sec que poden conservar durant tots els mesos d'hivern. Diuen els nomades que a mes els ajuda a conservar be les dents, pq es tant dur que actua com a respall de dents. A mes es com una llaminadura i sempre s'ofereix als visitants que acudeixin al ger. Els nomades son molt hospitalaris. Com que viuen en condicions climatiques molt dures, acullen (i son acollits) a qualsevol que necessiti aixopluc. Aixi doncs si viatgeu per Mongolia sereu ben rebuts a qualsevol ger. Pero alerta amb els gossos que mosseguen (com als carters d'Olot)!!

...

Aqui comensa el proces de destruccio del pobre nen, el vem trencar una mica i va ser manco durant 2 dies... pero ja us ho explicarem!

Pasturant per l'estepa

Els primers 4 o 5 dies a l'estepa els vam passar amb una familia de pastors nomades que ens van allotjar al seu ger. Per ser poc mes que una tenda de campanya el ger es molt comfortable i molt maco!
El campament d'estiu d'aquesta familia constava de 4 gers i un tancat pel bestiar, que en tenien una pila: 200 cabres i ovelles, 50 cavalls i no se quantes vaques. Be, 199 cabres i ovelles pq despres d'arribar nosaltres, un cop fetes les presentacions i els tragus d'airag (la cervesa mongola, de llet fermentada d'euga), i un cop van poder treure el fill petit de la nostra familia adoptiva de darrera de la cortina del ger on s'amagava de nosatres, el primer que van fer va ser matar una cabra en honor nostre. Deu ni do!
El crapula (l'anomenarem aixi pq tenia un nom impronunciable) que era el nostre amfitrio i pare del petit chicho terremoto que va ser vergonyos nomes un parell d'hores per dissimular, li va cardar cop de martell al cap de la cabra. Un cop atontada va fer un tall en forma de cercle a la panxa per enfonsar la ma i tallar una arteria. De passada pel forat de tant en tant sortien les tripes a saludar-nos. I el crapulissim la va despellejar tota amb el puny, que es veu que has de tenir molta forsa. I el nen, que te 2 anys, alla al costat ni s'immutava. Tot un espectacle la matansa de la cabra!!!!

I despres passen una bona estona netejant tot el sistema digestiu de la cabra i cuinant-lo pq es veu que es un gran delicatessen!! L'Alba va tenir greus problemes per aguantar la nausea amb el trosset d'estomac que li van assignar. En Jordi va tenir mes mala sort i va haver de provar tota mena de visceres. Eeeecs!

crapules pare i fill, un encant!!

 La noia es la dona del crapula i mare del crapulino, nomes te 21 anys pero es molt trempada, neta i treballadora. I esta embarassada de 2 o 3 mesos!

Ja estem nets!

Comentari rapid abans d'anar a sopar. Despres de dues setmanes intenses a l'estepa mongola, hem tornat a tastar una dutxa com Deu mana. Hem arribat fa una estona a UB despres de 8 horetes de cotxe. Cagum el xofer mes lent de la historia!!!!

Ara hem d'omplir l'estomac amb un sol requeriment, sense xai!!!!!!!

Disco mongui

Ups! despres d'escriure ahir a la nit no vam poder evitar treure el cap a la disco Strings que hi ha als baixos de l'hotel. Acabava el karaoke i tocava un grup mongol de musica en viu. Ambientassu!! fins i tot hi havia tres catalans arrossegats per un pobre mongol que havien conegut preguntant una adressa al carrer.
Per cert Isidre, jo crec que un d'ells era en Mick Malone!!
Ara no hi ha temps, pero mes endavant penjarem les fotos del bar que no tenen desperdici: tot te forma de guitarra!

Ara son quarts de nou, hem esmorzat a la mateixa disco que als matins fa de menjador de l'hotel, i esperem que ens vinguin a buscar per anar a fer el nomada, o l'antropoleg, o l'indiu a la provincia de Bulgan.

Fins la propera!!!!

PD ara no ve a cuentu, pero a Beijing vam intentar remenar un iPad a l'Apple Store i no en tenien!!

Fotos i curiositats

A UB hi ha cotxes que tenen el volant a la dreta i altres que el tenen a l'esquerra. deu anar a gust del consumidor?

Entrada al Temple del Cel, a Beijing. De fora sembla rodo (simbol celestial) pero de dins es quadrat (simbol terrenal).

Els mitjons amb sandalies no son exclusius de la moda insersil, la majoria de dones xineses porten mitjons de mitja color carn fins al turmell, a poder ser amb una goma que talli be la circulacio del peu.

Clauers peixera, que passa quan la palma el peixicu? has de llensar les claus al riu?

Venga pequenyo saltamontes!! poner cera, pulir cera!!

Vida al Parc Tiantan

3 dels 9 dracs del mural del Parc Beihai

Paradeta d'anec rostit dins d'un hutong prop de Sanlitun, Beijing.