Vem compratir el compartiment amb en Kiyoshi Tanakata, un japones de 64 anys molt gracios i molt amable. En Kiyoshi era enginyer en una companyia que feia maquinaria agricola i per la construccio. Quan es va jubilar va convertir el seu hobbie, la jardineria, en la seva nova feina. Ara fa jardins japonesos 8 mesos a l'any, i els altres 4 viatja. Joooo! jo tambe vull!!!!
El segon company era en Pawe, un professor d'angles polones. La veritat es que tots 4 vam conectar molt i es hores de tren van ser molt agradables. Be, per en Kiyoshi que va patir unes cagarrines no tant.
Al cap de poca estona d'estar al tren van entrar unes noies carregades de texans demanant-nos que els guardessim cadascu 5 texans a la seva motxilla. I nosaltres que som bona gent els vam encabir com vam poder.
Hi havia un munt de corredisses i gent amb piles de roba per tot el tren. Mes tard una senyora ens va penjar una casadora texana a cada penjador, sense ni preguntar. Mantes, bolsos, jaquetes, samarretes... elt ren anava ple de mercadera comprada a Xina per vendre-la a Russia. I abans d'arribar a la frontera s'havia d'amagar tota.
La frontera va suposar que el tren estigues aturat 3o 4 hores i omplir formularis... la sorpresa va ser quan les propies hostesses del tren ens van fer amagar bolsos i tovalloles! ni ens hi vem matar, allo estava ben a la vista! pero va colar. Tot va passar la frontera com si res.
ultimes imatges de Mongolia des del tren
amb en Kiyoshi i en Pawe
Els contrabandistes... ostres aquests passos de frontera són de pel·licula. Jo recordo el pas d'Erlian a Mongolia, el pas dels llarguíssims trens de fusta i ferro que em recordaven als que transportaven gent als camps de conc. durant la segona guerra mundial. Aquests ere llargs, no s'acabaven mai. Els sorolls sota el tren buscant mercaderies, revisant el sostre del tren. Quina passada d'experiència!
ResponElimina