Parrot's night

La nostra arribada a Gurvanbulag Soum, el lloc on haviem de fer el voluntariat va ser si mes no explosiva... Vam marxar del campament nomada amb molta peneta pq hi haviem estat molt be, i vam anar a casa de la Mugii. La Mugii es la mestra d'angles de Gurvanbulag Soum, tot i que d'angles no en sap massa. Te tres fills pero els dos grans estan al campament d'estiu dels seus avis ajudant amb el bestiar, etc. El petit es un torbellino de 3 anys que tot el dia fa coses i riu amb els ulls tancats, i que aviat va ser el nostre millor amic.





La casa de la Mugii esta en un pati on tambe hi ha un ger, al ger normalment hi viu en JR, un oncle de la Mugii que es veu que es el tinent d'alcalde del poble o algo aixi, a mes es el que s'encarrega de la distribucio de la ajuda que envia l'organitzacio de cooperacio que es la mateixa que ens envia a nosaltres. El cas es que en JR (evidentment aquest nom li hm posat nos) distribueix ovelles entre pastors pobres, i pel que hem pogut veure nosaltres tot i ser geoleg la seva feina implica llegir el diari i fumar pitis moltes hores al dia. Per poder-ho fer necessita un xofer, que es el marit de la Mugii.
Despres d'instalarnos a la casa (pobres ells es van encabir tots al ger) vam anar a presentar-nos a l'escola i a l'hospital.
L'hospital consta de dos edificis, un es l'hospital com a tal, amb 4 habitacions (8 llits), un ecograf que dubto que fagin servir, una infermeria, la sala de parts (per urgencies pq les parteres les envien a UB), una cuina i poc mes. L'altre edifici es un ambulatori amb 3 o 4 consultes (la majoria sense camilla), un gimnas i una farmacia.
El cas es que a nosaltres ens van assignar una consulta que en teoria compartiem amb una doctora que mai hi va ser pq tenia molta feina a casa seva...





El primer dia vem passar consulta 3 horetes, amb poquets pacients i mentres l'altre metge (un senyor molt gracios pero que de medicina no en te ni idea!) es rascava la panxa.

En tornar a casa tot semblava normal, vem sopar, mirar el culebron de turno (que miren fins i tot alguns nomades!) i vem jugar amb el nen. Pero ai quan vem anar a dormir!!
En Jordi es va despretar a quarts d'una i allo semblaven les fonts de Montjuic, va deixar uns bons estampats a la cuina i cortines de la nostra nova llar. Per sort es van salvar les estores!!. Vem passar la nit del lloro... i el dia tambe!!! la pobre Mugii flipava... I nosaltres tambe!! heu provat mai de tenir gastroenteritis en unes letrines?

Per sort l'espectacle nomes va durar 24 hores, l'endema ni rastre de febre ni caguetes ni res. Nomes un odi profund al xai... i ens espraven 9 dies de xai non stop!

Passat el nostre turment van comensar les tormentes de debo. L'endema del nostre festival particular ens havien convidat a una celebracio tradicional en la qual es talla els cabells per primera vegada als nens i nenes de 4 anys. Ens interessava moltissim, pero havia de ser tambe a la vegada una bacanal de menjar i beure. Entre aixo i que plovia a bots i barrals la Mugii no ens hi va deixar anar...

Tambe ens vem predre la cursa de cavalls, en qu el fill gran de la Mugii participava i va quedar 7e (de 45). S'ha de dir que estavem una mica mosques, i es q a mes amb la pluja ningu anava a l'hospital!! sort del nen que no ens deixava parar ni un minut!