Ulaan Bataar

Finalment ha resultat que amb el que haviem reservat amb rikitiki ja ens entrava un hotel molt mes ostentos que les cutre lliteres que haviem reservat nosaltres al dormitori comu de la UB Guesthouse. Li hem hagut de dir a Mr Kim que cardavem al camp pero que ens compres els bitllets de tren pel dia 19... sort que el tio es bon nano.
Hem flipat amb l'hotel que ens esperava. Que es pensen que som de la jet set? tot i que la guesthouse era mes centrica. Hem aprofitat per fer la bugada i hem montat un parapeto amb el ventilador i l habitacio de luju que deu ni do. Si ens enxampen ens fan fora. L'aigua de la banyera convertida en safreig ha quedat bruuuta!! Hi ha molta contaminacio a Beijing, ja ho deiem.

Hem anat a inspeccionar UB i hem descobert que els restaurants son moooolt barats. Hem dinat tots dos per 3 euros. Ara, quin lio aixo de dividir els preus per 1770...
La nostra gran missio del dia d'avui era comprar paper de cul i xocolata per quan no poguem suportar mes el menjar dels nomades. De passada hem comprovat que les nosres jaquetes aqui eren mes cares que a Beijing. I encara hem quedat mes cofats quan un catala espontani ens ha dit que a Bcn costaven 4 vegades mes.

Dema ens porten l'esmorzar a les sis (si no fos per l'hora diria que com uns senyors) i a les 7 marxem cap a Gurvanbualag (Yes, we are going to the countryside. La pregunta el millon).
Per tant no sabem quan ens podrem tornar a conectar.

primeres imatges de les afores d'Ulan Bator

PD: A Beijing vam deixar perdre l'ocasio de visitar un Karaoke, pero UB n'esta ple. Fins i tot n'hi ha un a la planta baixa del nostre hotel. Si sentissiu els brams que sentm nosaltres mentres escrivim... i quin repertori des del waka waka a Julio Iglesias passant per Bon Jovi i Bananarama!!!