Jo pensava que un consulat era un edifici important, gran, amb banderes, funcionaris... una mica com és el consulat de Xina que quan vas pujant pel carrer vas trobant xinesos que baixen llegint un diari en xinès que un senyor xinès regala a la porta. Quan entres et rep un porter equatorià que t'envia a una de les cues on t'atenen unes noies xineses molt competents i serioses.
Em va extranyar que el consulat mongol es trobés a Paral·lel amb Rocafort, però quan hi vaig arribar vaig flipar. Allò no és un consulat, allò és un xiringuito en un pati d'un bloc de pisos amb banderoles enganxades amb xinxetes, una porta que sembla impossible que es pugui obrir, i dos escriptoris. Budes, encens i banderoles que no faltin. Darrera del primer escriptori hi ha un català venent un viatge organitzat a un altre català. Darrera del segon escriptori hi ha un franceset (molt guapo això si) que m'agafa la documentació per fer-me els visats. On és el senyor cònsul? per què no hi ha cap mongol a la vista? sembla més una agència de viatges al rebedor d'una guesthouse que un consulat.
Espero que el dia 20 tinguin els visats tal i com em van prometre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada